Capitol 1
Hi havia una vegada un poblet molt petit anomenat Calindria. Allà hi vivia una petita familia de pagesos desde sempre, els Collin. El més jovenet d’ells es deia Jack Collin, tenia 17 anys casi 18,els coplia el 1 de juliol de 1761, ja faltava poc per ser estiu. Aquesta familia, al ser pagesos, tenien una economia bona, però treballaven durament durant tot el dia.
Aquesta familia constava de 6 membres; Josep, el pare, Joana, la germana gran,Jack, germà gran, Pep, germa mitja i l'avi Antoni.
Jack no tenia mare, segons el seu pare, havia mort d'un accident de coche. Però ell a vegades dubtava moltes coses perque quan estava tota la familia junta,a vegades, sortia el tema i no volien parlar-ne.
Viuen en una casa pagesa al costat d'un poblet. Per anar al cole tenien que agafar un autobús que passava per totes les cases dels alumnes. La seva casa era gran i el terreny encara més. Era normal, feta de rajoles, bolt bonica per fora, però per dintre encara més, era mollt acullidora.
El poble de Calindria no era molt gran, tothom es coneixia. Sempre que passava algun extranger se sabia que no era d'allà i els ciutadans eres molt simpàtics amb ells.
Al poble hi havia un mercat, cases, tendes de roba i uns quants bars. Al costat hi havia dos turons bastant alts on anàven molts turistes durant tot el any a veure'ls i visitar-los.
Jack anava a l'institut, feia 2n de batxillerat, allà hi tenia els seus dos millors amics. En Josep i en Peter. Tots tres vivien en el mateix poble i compartien moltíssimes coses. Anaven a tot arreu junts.
L'avi d'en Jack, l'Antoni, era molt vei, tenia 88 anys. Ara mateix es trobava molt malament i casi s'estava a punt de morir.
El Jack va anar-lo a veure al hospital i van parlar de moltes coses. L'avi, tot i estar malament, quan parlava savia el que deia. I li va dir:
- Fill meu, vull parlar-te de la teva mare.
El noi, tot sorpès, el va escoltar.
- El que pasa és que la teva mare no va morir d'un accident de coche. La teva mare està viva. El que no sabem es on està. Perque noiet, la teva mare se'n va anar quan tu tenies 2 anys. Ara què ja compliràs 18 anys. Podries anar a buscar-la. Sol et diré què es deia Josefina Carrusela i va nèixer a Nueva York.
Jack es va quedar de pedra. Va reflexionar uns segons i li va dir:
-D'acord avi, et faré cas i aniré a buscar a la meva mare. Tot i que ens deixès abandonats, tinc coriusitat per saber com és i també perquè em digi les raons del abandonament. I si pot ser, donar-li la oprtonitat, si vol, de recuperar-me com a fill. Almenys a mi.
Casa dels Calindria
Jack no tenia mare, segons el seu pare, havia mort d'un accident de coche. Però ell a vegades dubtava moltes coses perque quan estava tota la familia junta,a vegades, sortia el tema i no volien parlar-ne.
Viuen en una casa pagesa al costat d'un poblet. Per anar al cole tenien que agafar un autobús que passava per totes les cases dels alumnes. La seva casa era gran i el terreny encara més. Era normal, feta de rajoles, bolt bonica per fora, però per dintre encara més, era mollt acullidora.
El poble de Calindria no era molt gran, tothom es coneixia. Sempre que passava algun extranger se sabia que no era d'allà i els ciutadans eres molt simpàtics amb ells.
Al poble hi havia un mercat, cases, tendes de roba i uns quants bars. Al costat hi havia dos turons bastant alts on anàven molts turistes durant tot el any a veure'ls i visitar-los.
Jack anava a l'institut, feia 2n de batxillerat, allà hi tenia els seus dos millors amics. En Josep i en Peter. Tots tres vivien en el mateix poble i compartien moltíssimes coses. Anaven a tot arreu junts.
L'avi d'en Jack, l'Antoni, era molt vei, tenia 88 anys. Ara mateix es trobava molt malament i casi s'estava a punt de morir.
El Jack va anar-lo a veure al hospital i van parlar de moltes coses. L'avi, tot i estar malament, quan parlava savia el que deia. I li va dir:
- Fill meu, vull parlar-te de la teva mare.
El noi, tot sorpès, el va escoltar.
- El que pasa és que la teva mare no va morir d'un accident de coche. La teva mare està viva. El que no sabem es on està. Perque noiet, la teva mare se'n va anar quan tu tenies 2 anys. Ara què ja compliràs 18 anys. Podries anar a buscar-la. Sol et diré què es deia Josefina Carrusela i va nèixer a Nueva York.
Jack es va quedar de pedra. Va reflexionar uns segons i li va dir:
-D'acord avi, et faré cas i aniré a buscar a la meva mare. Tot i que ens deixès abandonats, tinc coriusitat per saber com és i també perquè em digi les raons del abandonament. I si pot ser, donar-li la oprtonitat, si vol, de recuperar-me com a fill. Almenys a mi.
Casa dels Calindria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada