Capitol 2

Al tornar a casa, quan tota la familia sopava,va comunicar la notícia.

Al pare no li semblava bé, pero al final el van insistir i va decidir que el deixava anar  quan acavès el curs, perquè com ja complia 18 anys, el noi  s’aniria igualment.

El seu amic Peter va decidir acompanyar-lo. Com era un dels seus millors amics li faria molta companyia.

Jack va pensar que havia d’anar primer a Nueva York. Almenys buscar si estava allà, i si no, buscar a la seva familia.

Van decidir anar amb avió, ja que es el mètode més ràpid per arribar. Amb l’ajuda de la familia van poguer pagar els bitllets. I també es van emportar diners per l’estancia allà.

Ja passats dos mesos, Jack es va treure  el títol del Bxt i just el dia 2 de juliol, desprès del seu aniversari van sortir de viatge.

Tota la familia del Jack i  del Peter va anar a despedir-los.

Ja en el avió, estàven els dos amics molt entussiasmats. Mai havien viatjat ni amb avió, ni amb res. La veritat esque estàven molt asustats, ja que els avions a vegades sòn perillosos. Tenen accidents i aquestes coses. Però al final es van calmar ja què  nomès passava en alguns casos.

Els seients eres de 3 persones. Amb ells es sentava una noia molt guapa d’uns vint-i-pico d’anys. El Jack es va fixar molt amb ella. Ja que es sentava al seu costat. Ella li començar a parlar, com et dius, edad, a on anava,..etc. Van agafar bon “feeling”. Els dos anàven a Nueva York. Ella de vacances  a casa de una amiga seva. Ell li va explicar tota la seva historia i la noia, què es deia Carlota, suposant-se que  es quedaven allà uns quanta dies, li va oferir lloc a casa la seva amiga, ells van acceptar.

Quan estàven per casi mes de la meitat del camí i tot tres estàven dormint. L’avió va començar a tremolar. Tots els passatges estaven molt assustats. Els azafats els deien als passatgers que es calmessin. Però l’avio no parava de tremolar. Tothom cridan, preguntan-se Què passa?.

 Al cap de 5 minuts, va parar. Es veu que hi havia una  averia i l’avió tenia que aterrar. No podia arribar fins al destí. Per sort no va ser cap catàstrofe. Però tots tres estàven amuÏnats pel que podria passar.

Ja  a terra, estàven a Mexic. Van decidir anar a informació a preguntar com podien arribar a Nueva York i es veu que hi havia un autobús que els portava fins allà.

Van agafar un taxi perquè els portès fins a la parada. Els feia por aquella ciutat ja què a Mèxic hi ha molts delinquents i molta mafia. El conductor del taxi tenia una pinta molt dolenta. Els parlava amb una veu molt ronca. Va encendre un cigarret. I no parava de preguntar coses. Tots tres aguantant el fisic, però per dins, molt asustats.

Els tres es van fixar de què no estava posat el pestillo. No anàven a una velocitat molt alta i estaven encara en ciutat. El coche era molt vell i no semblava d’aquest que es controles el pestillo. L’home de cop els va dir:

-         Doneu-me tot el que tingueu.

Com què estàven parats, van tenir sort i van fugir corrents.