Al final no vem trucar a la policia però al estar esperant davant el restaurant els nois van sortir i ens van dir si podriem fer-lis un favor, portar una part de la mercancia a , que ens donarien un cotxe per poder anar.
Vam decidir que si ho fariem. Ja que podriem guanyar diners i a la vegada poder anar a Nueva York a veure a la seva mare. Era la unica solució que teniem en aquell moment. Era molt arriesgat però ho teniem que fer.
- D'acord ho farem.- vaig dir.
- Vale noi, gracies de veritat- va contestar.
Llavors ens va donar una direcció per portar allò a un lloc i ens donarien bastants diners per fer-ho.
Ens va portar en un lloc i vam agafar els coches.
Vem quedar en que si ens perdiem o algu quedariem en un lloc de la ciutat i que ens quedessim segurs ja que era molt dificil que ens pillesin ja que no fan cap inspecció,ni res d'aquest estil que ens pugi incobrir a nosaltres.Vam agafar el camí cap allà i vam arribar despres de 5 hores a la ciutat. Llavors vam entrar en una casa així molt mafiosa i li vem donar tot el que teniem que ens van donar els nois.
Llavors ens van donar un fajote de diners que hi havien uns 200.000 euros.
Estàvem totalment rics. Era impresionant.
Com que teniem tants diners no sabiem que fer amb ells. I al final tant pensar i pensar vem començar a comprar ropa cara, un coche super car, es van comprar entre el dos una casa super cara i fins i tot van pensar en quedarse a viure allà. Va trucar a la noia del avió i van decidir quedar un dia per pendre algu ja que els dos vivien allà.
Es van anar coneixent i es portaven molt bé entre ells i s'ho passaven la mar de bé i al final van acabar sortint junts.
Però també se'ls havia pujat tant al cap els diners i la nova vida que es van olvidar de buscar a la mare.
.
Atenció a les y!
ResponElimina