Relat 3

El poble de cada estiu que vas desde petit, la platja, els amics, les estones genials de cada any. Això no s’olvida i queden en els millors records. La nova gent que s’unia al grup i cada any erem més i més. Una vegada a la casa que tenim del meu besavi vam decidir jugar al joc de la huija. Al principi estaba molt asustada, ja que jo creia en aquestes coses. Vam estar una hora montan el tauler.Vam encendre una espelma i vam començar a posar els dits al got. Al principi no es movia pero al cap d’una estona es va moure. El que va passar va ser que li vam preguntar qui era el que estaba alla, l’espiritu. Llavors ens va dir un nom, Carmen. Es veu que l’avia d’una amiga meva que es va morir es deia així. Era una paranoia tot això i vam decidir acabar de jugar.